BARRIADA

Vaig conèixer l'Èric a una conferència, i un dels missatges que recordo que va ressaltar, va ser que s'havia de començar a donar veu als infants i adolescents en el panorama teatral. Després de parlar amb ell uns segons, vaig llegir els seus llibres "Via en construcción" inspirat en el cas Bulguer de Liverpool (i sobretot, i el més important, posant com punt de treball els joves en risc d'exclusió social) i "Barriada". Després d'aquestes lectures afirmo les seves paraules. S'ha de començar a deixar parlar el jovent.

Una barreja entre Top Gun, i Yo el Vaquilla, sense cap mena de dubte, Barriada és un llibre per la gent obrera... Abstenir-se aburgesats.

Mucho niño muerto, y mucha historia, pero con este libro, Martínez demuestra que es un romántico empedernido.

¿Sabes cuando dí mi primer palo? El día que cerré la ventana. Sí, ''Barriada'' no és un llibre que destaca pel seu cultisme, ni per la seva intel·lectualitat, ''Barriada'' és un text directe, brut, i groller... Però això és el que el fa especial, aquesta meravellosa poesia de carrer que t'apropa i et belluga com vol... ''Barriada'' és una màquina del temps, almenys en essència, que et transporta a la infància, al futur, i al present... ''Barriada'' som cadascun de nosaltres... Carlos, Joel i Sergio, són el nostre dia a dia... El que som... El que vam ser... El que podem ser... I el Bordell, és tan sols la caixa dels nostres somnis, que de vegades un petit nen obre perquè s'escampin.

Después de ''Vía en Construcción'' llega ''Barriada'' el nuevo libro de Eric Martínez y que según su autor cierra una trilogía (espero que esto último sea falso). Pude estar presente en la presentación de la casa del libro de Rambla Cataluña y sin duda me encandiló antes de leerlo, pues las diversas temáticas que trata son maravillosas, de la misma forma que te transporta a dos épocas de la Barcelona del siglo pasado, puede que en su máximo apogeo. Su obra ''Érase una vez en la Mina'' nos posiciona en el barrio de La Mina de los ochenta, donde tres jóvenes se encuentran una pistola. Resumiéndolo, es un texto que evoca un retrato de aquella época de cambios, y poco a poco nos presenta los conflictos de dicho tramo temporal a través de sus personajes. En referencia a la representación que realizaron, destaco un Álvaro Requena (los espabilados) totalmente en su ''salsa'' plasmando a un Stanley Kowalski de extrarradio magnífico. Un León Martínez (Merlín) en una nueva tesitura que le va como anillo al dedo. Y un Adrián Salazar (La Riera) destacado como un actor maduro debido a su buena representación y firmeza. Le auguró un buen futuro a este libro.