La història de l?anarquisme arrenca amb el socialisme utòpic,
el republicanisme federal i el moviment obrer. A partir d?aquí,
l?anarcocol·lectivisme, l?anarcocomunisme i la gran repressió
que l?Estat exercí damunt del moviment llibertari organitzat
deixaren un final de segle marcat pels enfrontaments violents
i per la construcció d?un espai cultural i social expressat en
ateneus, escoles, grups culturals i sindicats fins a la constitució
de la CNT. Aquesta defensava la millora de les condicions
de vida de les classes populars promovent espais de
socialització i de creació d?alternatives fetes realitat el 1936.
L?anarquisme no desaparegué amb la pèrdua de la revolució
i la guerra, sinó que es reinventà i avui es manté viu com un
dels trets diferencials més destacats de la comunitat humana
que viu en l?espai de món que anomenem Països Catalans.