Quan Sebastià Juan Arbó va irrompre en el món literari dels anys trenta amb novel·les com L"inútil combat, Terres de l"Ebrei Camins de nit, l"impacte va ser immediat i fort. Arbó va ser convertir-se en 'el petit Dostoievski' i en 'l"escriptor de l"Ebre', dos termes que diuen molt de la seva essència, que reuneix una empremta fatalista de ressons russos que prefiguren l"existencialisme amb la creació d"un mite poderós a partir del món peculiar i desconegut del Delta de l"Ebre. Un cop complerts els seixanta anys, Arbó gira de nou la mirada cap a l"Ebre i escriu, amb una vivacitat del tot nova, unes memòries d"infantesa titulades Els homes de la terra i el mar, publicat en castellà el 1961, on retrata un paisatge i un estil de vida desapareguts. Sens dubte, la publicació d"aquest Arbó suposarà una autèntica revelació literària per als lectors catalans.