Lleida, 2010. Dia dels Sants Innocents. Les portades de la
premsa destaquen la mort del cap de Personal de la Caixa
d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida, la Pia Lleidatana. No és
una innocentada. Sabí Carròs ha mort al peu del canó, assegut
al seu despatx. A l’entitat es disparen totes les conjectures
possibles. Un home amb una extensa col·lecció d’enemics:
sindicats, directius... L’assassinat és una hipòtesi probable.
Mentres, la Pia Lleidatana està immersa en una operació de
fusió. Amb dos caixes més. Una operació milionària que oculta
una trama de lluites personals pel poder. Martí Morella “Neeskens”,
un empleat anònim –un tant se me’n fot com n’hi han
tants– es converteix –inesperadament i involuntariament– en
la clau de la trama. I amb una ironia sorneguera que ratlla el
cinisme –la que gasten la gent que han tastat el gust amarg
de la derrota– relata els fets que desenmascaren els actors
de la trama. Hipoteques i Preferents són la punta de l’iceberg
d’un submón de tèrboles pràctiques -–xantatges, mobbing,
crims– que s’oculten sota la capa de llustre de l’entitat.