«L’espai en l’obra literària de Dolors Sistac té una influència preponderant. Tírvia és i ha estat el seu refugi estival d’ençà d’un grapat d’anys. Des d’aquest racó del Pirineu ha exercit una mena de magisteri: escriure, llegir, conversar...» «Destaquem d’aquest volum l’aplec epistolar adreçat a Clara, que esdevé la seva confident, que recull amb senzillesa i amor la joia i la sofrença que brollen incontrolades del cor de la nostra protagonista.» (Concepció Canut, a manera d’introducció).
«Aquestes proses són un detall de vida, constitueixen la mirada d’una dona plena de sagesse que deixa passar el temps, que gaudeix amb les petites coses, que estima, que viu la seva llengua, la literatura, el seu país...» (Àngels Santa, a l’Epíleg)