«Qui és en Željko?», li pregunten. Ella no els ho dirà, no els dirà res. Li han pres el mòbil, li han pres tot el que portava a la bossa i li han fet posar aquesta bata horrible que li arriba més avall dels genolls. No els pensa parlar del seu quadern de cançons, ni de les nits a la platja, vora els penya-segats i entre els margallons, no els parlarà de les seves ganes de volar lluny de la brutícia de cada dia i ser feliç. No els parlarà d " en Željko, ni molt menys d " en Ricky, ni de la ràbia que li fa veure " s aquí, amb aquesta colla de tarats que no sap ni qui són. Que ningú no s " ho pensi, que parlarà. Mira què et dic, jo: tra-la-la-la-la-la-la. Mira que no t " escolto, que no et sento. Tra-la-la-la-la.