Cristina admet la seva derrota quan puja al tren que la portarà a un refugi de muntanya reconvertit en residència per a joves creadors. Fins ara ha dut una vida desordenada i tot el que ha intentat per sortir-se’n ha fallat. L’opció d’escriure la novel·la que fa temps que porta dins és la taula de nàufrag a què s’aferra per tornar-ho a provar. Envoltada només del blanc de la neu, la veu de la protagonista s’entrecreua amb els fragments de la novel·la negra que pren vida a poc a poc: la història de Paco el Moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursal bancària, el gran cop que li permetrà retirar-se.