Aquest volum aplega tres estudis sobre la selecció dels auxiliars de perfet ésser i haver en la llengua catalana medieval, a partir de la descripció i l"anàlisi de dades obtingudes del buidatge del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), que abraça des dels primers textos en la nostra llengua, del segle XI, fins a final del segle XVI. L"obra que el lector té a les mans s"interessa sobre-tot per l"inici del procés lent i gradual de substitució de l"auxiliar ésser per haver en l"àmbit que era propi del primer per herència llatinovulgar, i ho fa fixant-se en tres tipus de construccions que presenten força similituds: les estatives d"existència, les estatives de permanència i les esdevenimentals. Entre aquestes semblances hi ha el fet d"haver admès d"una manera primerenca la innovació en la selecció de l"auxiliar, atès que s"hi documenten vacil·lacions entre ésser i haver ja en la segona meitat del segle XIII i la primera del XIV. L"anàlisi de les característiques d"aquestes primeres mostres innovadores, amb l"objectiu de detectar-hi trets comuns que ajudin a comprendre les vies d"entra-da i d"avenç del canvi lingüístic, constitueix l"objectiu fonamental de la present recerca.