"qui d’ella intervals només an agita deturarà can hàgiga duu a fir ex-hortacions onades mentre s’és sadollat ridículament sol culege dins le rancúnia espantade p’us esbatecs lleugers de llampada jou de perstriccions um d’unis ales més de mosca que non pas la fanen ajupir dessots ets accents si com manténun unes masses en roda tàvec turmentada verge qui fus extensis curses en tala per ço car la nuit ambi alegrie tantost abocaries e prompte adversa t’arraulirives queixas gemecs inútils adavall voure pir a son torn ben a desgrat lo gebre de l’alba estelat mantell i l’astre el siu dissipar jo mateixet qu’a la llarga t’enllestiria lla entatxant-te nusos avont horresco referents ab veu figura ne de baró pur commoure’l mica..."